La cultura a través dels meus ulls

La foscor que acompanya una memòria oblidada és la protagonista de 'Búho', l'última creació de Titzina. Com es poden recuperar uns records que no saps que exiteixen? Entre un hospital i una cova decorada amb pintures rupestres es desenvolupa tota l'obra, una línia temporal cap al passat. Pablo, antropòleg forense especialitzat en jaciments paleolítics, ha patit un ictus que li ha provocat una amnèsia. Ara, ingressat en una clínica, amb l'ajuda d'un professional, intenta recordar qui és. Què tan enrere ha de retrocedir cap al passat, fins a quin punt de la història de la humanitat, ha de recordar per entendre qui és ell? Es tracta, en essència, del passat que ens uneix a tots, aquell que compartim; l'inici de Pablo és el de tots i viceversa, és el punt d'inflexió de l'obra.   Titzina, mitjançant una posada en escena simple i sense "floritures", aconsegueix que el públic connecti amb el text d'una manera personal, doncs narra el començame...

Entre quatre parets decorades amb elements extravagants neix ‘Breu visita a la gola del llop’ de Col·lectiu Desasosiego, una obra on el públic sembla ser un personatge més de la història, doncs la seva participació és un ingredient més per aquesta aposta guanyadora. Des de l’entrada pots albirar que es tracta d’una sala fosca, amb una manca d’il·luminació evident, que no et convida massa a entrar. Només brillen uns cartells neó, que recorden a un establiemnt de la nit. Tanmateix, qui pot negar-se a jugar quan sembla que no hi ha res a perdre? Així t’ho venen els treballadors del bingo, que mentre t’acompanyen al teu seient, assegurant-se que estiguis còmode, t’expliquen tots els beneficis que t’ofereix endinsar-te en aquest joc. No hi ha opció a negar-se, quan et vols adonar ja tens el cartró a la mà. Van cantant números, un rere un altre, de manera consecutiva, rutinària, fins que algú canta “bingo”. És una acció amb la qual estan familiaritzats, actuen com màquines preprogramades...

Coneixeu el Carrer del Prat, el Carrer Universitat, la Plaça Goya, el Carrer Oriol...? Us sonen aquests noms? Potser sí o potser no, honestament me'ls acabo d'inventar. Per tant, existeixen dues possibilitats: la primera és que no  hi hagi cap carrer amb aquest nom a cap lloc del món, i la segona, que tu, com a ciutadà d'un lloc , hagis caminat per aquests carrers que acabo d'esmentar. Si us sentiu una mica estúpids per no saber de quines vies parlo, no us angoixeu, perquè així em sentia jo al llegir  'La librería del señor Livingstone', fins que em vaig adonar que el problema no el tenia jo, sinó el llibre.  Malgrat tenir una premissa molt interessant i una ambientació acollidora, el llibre deixa molt a desitjar.  Primerament, totes les referències a Londres dificulten la lectura, i no suposen cap impacte en la història. És a dir, entenc que en una novel·la negra se sentin amb la necessitat de dir els carrers on estan succeint els fets, doncs tenen una rellevàn...