La cultura a través dels meus ulls

Entre quatre parets decorades amb elements extravagants neix ‘Breu visita a la gola del llop’ de Col·lectiu Desasosiego, una obra on el públic sembla ser un personatge més de la història, doncs la seva participació és un ingredient més per aquesta aposta guanyadora. Des de l’entrada pots albirar que es tracta d’una sala fosca, amb una manca d’il·luminació evident, que no et convida massa a entrar. Només brillen uns cartells neó, que recorden a un establiemnt de la nit. Tanmateix, qui pot negar-se a jugar quan sembla que no hi ha res a perdre? Així t’ho venen els treballadors del bingo, que mentre t’acompanyen al teu seient, assegurant-se que estiguis còmode, t’expliquen tots els beneficis que t’ofereix endinsar-te en aquest joc. No hi ha opció a negar-se, quan et vols adonar ja tens el cartró a la mà. Van cantant números, un rere un altre, de manera consecutiva, rutinària, fins que algú canta “bingo”. És una acció amb la qual estan familiaritzats, actuen com màquines preprogramades...

Coneixeu el Carrer del Prat, el Carrer Universitat, la Plaça Goya, el Carrer Oriol...? Us sonen aquests noms? Potser sí o potser no, honestament me'ls acabo d'inventar. Per tant, existeixen dues possibilitats: la primera és que no  hi hagi cap carrer amb aquest nom a cap lloc del món, i la segona, que tu, com a ciutadà d'un lloc , hagis caminat per aquests carrers que acabo d'esmentar. Si us sentiu una mica estúpids per no saber de quines vies parlo, no us angoixeu, perquè així em sentia jo al llegir  'La librería del señor Livingstone', fins que em vaig adonar que el problema no el tenia jo, sinó el llibre.  Malgrat tenir una premissa molt interessant i una ambientació acollidora, el llibre deixa molt a desitjar.  Primerament, totes les referències a Londres dificulten la lectura, i no suposen cap impacte en la història. És a dir, entenc que en una novel·la negra se sentin amb la necessitat de dir els carrers on estan succeint els fets, doncs tenen una rellevàn...

Si jo estigués en aquella situació, hagués fet el mateix? És una de les primeres preguntes que se't passa pel cap en veure 'La Sociedad de la nieve'  del director espanyol Juan Antonio Bayona, que es va estrenar en cinemes el 15 de desembre de 2023, i en la plataforma de distribució digital ‘ Netflix’  el 4 de gener de 2024. La pel·lícula es basa en el llibre ' La sociedad de la nieve' de Pablo Vierci,  que narra l'accident aeri de 1972, quan un avió privat en què viatjava un equip d'estudiants de rugbi amb els seus familiars i amics xoca en la Serralada dels Andes a Amèrica del Sud. De l'impacte, sobreviuen 29 passatgers d'un total de 45 (incloent a 5 tripulants), per a quan els rescaten, 72 dies més tard d'aquest fatídic 12 d'octubre de 1972, només queden vius 16. No es tracta de la primera adaptació a la pantalla gran d'aquest accident que alguns cataloguen com a miracle, perquè en 1993 el director Frank Marshall havia dirigit ' ¡V...

La companyia catalana Dagoll Dagom presenta el que serà l’últim espectacle de creació de la seva trajectòria: una adaptació de l’obra teatral L’alegria que passa (1898) de l’escriptor Santiago Rusiñol. Una obra que és una lleial representant del Modernisme, i que en el seu moment va ser trencadora. Però, ha estat capaç la companyia de captar l’essència i repetir el mateix impacte?  Al ser una adaptació, com a espectador mai saps què esperar, i més si t’has llegit l’obra en què han basat la seva, perquè hi ha tantes formes en les que et poden decebre… Però puc afirmar que no ho podien haver fet millor. Dagoll Dagom és una companyia que s’ha guanyat una merescuda reputació com demostra la seva llarga trajectòria, igual que el director Marc Rosich, i per tant, el públic ve des de casa amb unes expectatives que s’han de complir sí o sí. Com a espectadora vaig sortir molt satisfeta. Aquesta adaptació musical no et deixa indiferent, et deixa amb un sentiment difícil de desempallegar-s’h...

La companyia catalana Col·lectiu Desasosiego torna a posar en escena ‘Un segundo bajo la arena’ després de l’èxit que va tenir l’obra quan la van estrenar al 2022 i quan aquell mateix any va guanyar premis de renom en el món del teatre com: el Premi Moritz de FiraTàrrega a la Millor Estrena de Carrer 2022 o el Premi al Millor Espectacle Novaveu dels Premis de la Crítica 2022. A més, de la gran acollida que va tenir a la primavera del 2023 per part del públic i dels crítics. L’obra té per essència l’argument ‘Bodas de sangre’ escrita al 1931 pel poeta i dramaturg, Federico García Lorca. En aquesta, l’autor ens relata la tragèdia que enfosqueix un moment tan pur i maco com és una boda, sent la núvia la causa del desenllaç d’aquesta situació. Lorca amb el seu pessimisme i dramatisme característic mostra clarament al lector que l’acció que pren la núvia de fugir del seu propi casament és una desgràcia social. Per això, em vaig quedar sorpresa quan en plena funció em trobava somrient d...